diumenge, 2 d’abril de 2017

Som així!

El relat del Nou Patufet

Us volem parlar d’un nen i d’una nena que desitjaven per sobre de tot ser feliços i ajudar els demés a ser-ho. A tots els companys els feien la mateixa pregunta:
− Què necessites per estar content?
Uns deien que jugar tot el dia; d’altres, que si el pare, la mare, els germans; alguns s’ho pensaven una mica i cridaven: “La Maria!”, o “La Berta!”, o “El Josep!”, els seus mestres. Els grans, més estona per xerrar de les seves coses.
− És clar! Tothom volia sentir-se acompanyat pels altres!
Per tant, només calia buscar les estones i els llocs de trobada, perquè els nens i les nenes volien que tot allò que els passava els passés a prop dels qui s’estimen. Viure devia voler dir, doncs, que et passin coses i que puguis compartir-les.
I sense perdre temps, van córrer a explicar-ho als profes que, amb els ulls com taronges, se’ls escoltaven com dient “és clar, però si ho teníem davant dels nassos”. Que maco que seria, cadascú hi posaria el seu granet de sorra. Tan diferents i amb tantes ganes d’estar junts.
No van perdre el temps, s’hi van posar de seguida entre tots i totes i se’n van sortir, els nens i les nenes, les noies i els nois se sentien acompanyats a l’escola Nou Patufet, però faltava alguna cosa… què era? Un moment… Són les cinc… Entren els pares i les mares, i els avis i les àvies, i sí!, era això!, quines ganes d’explicar-los-ho tot!
El nostre nen i la nostra nena s’ho miraven orgullosos des de la finestra del menjador.
−I per què ens fa sentir tan bé això?
−El meu avi diu que necessitem estimar els demés.
−Fixa’t-hi, al Nou Patufet ens coneixem tots, i junts fem coses meravelloses.



divendres, 17 de febrer de 2017

L'aire és ple d'amor







L’aire és ple d’amor diu la cançó que el grup musical La Pegatina va versionar per a la Marató 2011 de TV3 i d’amor avui al Nou Patufet n’hem vist i molt.

Aquesta tarda grans i petits s’han unit per preparar la decoració per a la Rua de Carnestoltes de barri que tindrà lloc el proper dissabte 25 de febrer a Gràcia, el nostre barri i on lluïrem la nostra disfressa de molinets de vent. Doncs bé, aprofitant les parelles de padrins i fillols hem preparat la decoració per al camió, però més enllà de la part plàstica, de la part de tisores, punxons, ceres, colors, etc. cal destacar la complicitat, les rialles, els somriures, la passió, l’estima i sobretot l’amor, l’amor que es respirava entre grans i petits, amor que anirà creixent a partir d’aquest moment i això és un dels trets que defineixen l’escola com un escola familiar, on tots ens coneixem, on tots busquem moments per trobar-nos, moments per mirar-nos, acompanyar-nos, respectar-nos, moments per créixer, moments que ens fan sentir únics i estimats, moments plens d’amor, estima i passió, ja que només així sabem fer les coses al Nou Patufet. 




diumenge, 22 de gener de 2017

Ple?




En els temps que vivim on tot és immediatesa sovint anem amunt i avall cercant el millor, cercant allò que no tenim pensant que només si tenim el millor serem més feliços i en aquest búscada el que passa és que perdem el temps en petites coses i oblidem allò que realment és més important,  Segurament si a molts de nosaltres ara ens fessin el mateix exercici que ha fet el professor del vídeo al seus alumnes seríem conscients de les seves paraules i a vegades va bé aturar-se, buscar aquells que estimes passar-hi una bona estona deixant caure allò que no necessitem, deixant caure aquells anhels que creiem que ens faran millor, deixem-los caure i gaudim, sobretot gaudim.

diumenge, 15 de gener de 2017

Respectem-nos

Comencem un nou trimestre amb la mateixa il·lusió que vam iniciar el curs, cal seguir caminant junts per tal de seguir avançant i cal fer-ho com sempre diem, de manera respectuosa, però parlem de respecte i segurament que si fessim una taula de debat i els integrants haguessin de definir el respecte cadascú en té la seva opinió, per uns els respecte equival a autoritat, respectar algú perquè és més gran, és el jefe, és mé important... una mica donant un toc de superioritat a l'altra, però el respecte tal com l'entenem nosaltres és una actitud envers els altres, una actitud entre iguals, una actitud entre càrrecs, entre grans i petits, una actitud cap al material, cap a l'entorn i només vist així i sent nosaltres el model podem exigir-lo als nostres infants i joves. De poc serveix exigir respecte si els adults no respectem als més petits, si no ens respectem entre nosaltres... seguim doncs caminant junts i respectant-nos els uns als altres. 


dimarts, 29 de novembre de 2016

Llegim?

Segons Harold Bloom, “només la lectura atenta i constant proporciona i desenvolupa plenament una personalitat autònoma.” El convenciment que aquesta premissa és indiscutible ens ha dut a convertir-nos en centre ILEC (Impuls de la lectura), projecte del Departament d'Ensenyament que estableix com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, tenint present que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

Entenem que la lectura aporta beneficis que només ella pot aportar, i que, per tant, és insubstituïble. Només la lectura ens donarà la possibilitat de tenir una visió de món, una “educació sentimental”, la possibilitat de poder confeccionar una “història de les emocions” que els àmbits de coneixement tradicionals només tracten d’esquitllentes. Com a co-responsables en la formació dels adults del futur, rebutgem la possibilitat d’una societat anorreada i dòcil, mancada de l’esperit crític necessari per a poder afrontar els reptes del segle XXI, i estem convençuts que la lectura ha de fer-nos forts en aquest sentit.


El Pla Lector que es deriva del projecte ILEC, així com tot allò que proposa l’Escola, requereix la col·laboració de les famílies, i és indubtable que la transmissió de la importància de la lectura per part de l’entorn familiar serà definitiva en la consecució de l’èxit de l’empresa. La lectura no és només un entreteniment, sinó allò que ens permetrà preservar l’experiència dels demés, d’aquells que estan allunyats de nosaltres en l’espai i en el temps, allò que ens farà sensibles al fet que els altres són diversos, i que els seus valors són diferents dels nostres.

diumenge, 13 de novembre de 2016

Entre sentiments, emocions... i ITV emocionals

Sovint quan es parla d'educació emocional molt gent creu que simplement es tracta de parlar d'emocions, de parlar de si estic trist, enfadat, content,de si tinc por... però parlar d'educació emocional va molt més enllà, parlar d'emocions comporta parlar de sentiments, de paraules, d'accions, de sensacions, de relacions, de gestió, d'assumir, de transitar, de superar, d'entendre... parlar d'educació emocional ens comporta entendre que no es tracta de fer-ho com una estona curricular sinó que parlem d'educació emocional relacional, com aquella que implica la, dimensió personal més enllà del currículum. 


Cal transmetre l'harmonia entre cor i cap, cal raonar adequadament i sentir de manera intel·ligent, només així podem crèixer amb els altres aquest creixement, és un creixement personal que comporta també reparar-nos, passar ITV emocionals sovint tal com diu Eva Bach, cal parar-se i preguntar-se no només com em sento, sinó com se senten els altres amb mi, cal preguntar-se quina empremta estic deixant al meu pas, només així creixerem i veurem l'educació emocional relacional com l'eina incorporada per crèixer.



dilluns, 12 de setembre de 2016

Bon inici de curs


Us destigem un curs 2016-2017 amb molts somriures compartits plens d'amor, estima i passió. 

Bon inici de curs!


dimarts, 14 de juny de 2016

El pas suspès de la cigonya

Competències, life long learning, aprenentatge vivencial, projectes, centre d’interès, canvi de paradigma, transformació sistèmica, actualització disruptiva… Els docents convençuts que cal un canvi ens trobem avui dia en una mena d’enforcall a punt de començar a fer via només a l’espera de certeses (si és que n’hi pot haver) que acompanyin l’emoció en aquest viatge al·lucinant. Vivim un instant que potser, tant de bo, d’aquí a un temps sigui percebut com un instant-eternitat en què alguna cosa es va deixar enrere, un instant de trencament més que d’evolució. Però com deia més amunt, sembla que necessitem omplir de sentit tota una sèrie de conceptes que entenem que són massa abstractes, i això ens encarcara. És tan raonable que volguem materialitzar l’abstracció, que la prudència posi una mica de calma a aquest tsunami (la comunitat educativa ja ha decidit posar-li aquest nom), que alguns hem adoptat aquell pas suspès de la cigonya, que està a punt, però encara no…
Però, i si part del camí ja l’haguéssim fet i no ens n’estiguéssim adonant? I si el procés hagués de ser el contari? Compte! És clar que cal donar forma a tots els conceptes que la teoría proposa i que molts albirem que seran el punt de partida d’una transformació necessària. Només em pregunto si quan 2n EP aprèn els parells i els senars buscant-ne pels carrers i preguntant-se quin ús se’ls i dóna, o quan 4t d’ESO organitza una obra de teatre de dalt a baix, o quan 5è construeix instruments musicals amb materials sostenibles, o quan P3 explora les emocions a partir d’un quadre de Paul Klee i de converses espontànies entre els infants… no estem ja materialitzant les idees de què parlàvem. Potser el què no hem fet, en alguns casos, és precisament posar-li nom a totes aquestes experiències.

No comencem de zero, i el camí será llarg, cal paciencia, però por no, en cap cas. I quan els dubtes ens facin venir un calfred, cliquem aquí i ens sentirem reconfortats.

dijous, 2 de juny de 2016

I si ens mirem més?

Fa deu anys que sóc professor de l’ESO i, com acostuma a pasar-nos a molts, he viscut una mica al marge dels companys i les companyes d’EP i, sobretot, dels d’EI, en part perquè treballem en edificis diferents i això dificulta l’acostament a la seva realitat. El cas és que les circumstàncies han dut el tutor de 4t d’ESO, servidor, a ser responsable del què anomenem “Ambient de Fer-se grans” amb els nens i les nenes de P3 i P4 totes les tardes de dimarts durant aquest curs. És clar, de cop i volta, t’adones que no saps res, que tot allò que has acceptat com a certeses has de tornar a posar-les en entredit, tant pel què fa a la relació amb els infants com a l’experiència reveladora d’assistir en directe a la tasca de les companyes d’Infantil.
Amb el pas de les setmanes, dues preguntes s’imposen a totes les demés, o potser inclouen totes les demés, a saber, ¿què ho fa que els infants, tan agosarats, tan audaços, tan curiosos… durant els primers anys de l’escolarització, s’apaivaguin i perdin l’interès a experimentar? I l’altra, es pot ser un bon professor de l’ESO sense conèixer la labor que s’ha fet abans amb els teus alumnes? D’entrada se t’acuden respostes inconsistents o que resolen només parcialment els desafiaments plantejats. Sí, és cert que la societat tendeix a infantilitzar personalitats, a domesticar esperits crítics i a premiar actituds adotzenades que no provoquin l’statu quo… però conformar-se amb aquests llocs comuns, molt certs d’altra banda, no assenyalen els actors més importants: els professors i professores que no estem a l’alçada. La pregunta és, ¿de veritat que volem preparar els alumnes per a l’ofici de ser dones i de ser homes? ¿De veritat que volem dotar els infants de les eines necessàries per a satisfer algunes de les necessitats primordials de la vida comunal? ¿És possible preparar els alumnes per al rol social que hauran d’acomplir en la societat, si deixem d’atendre els seus impulsos i els seus sentiments?

L’observació m’ha permès omplir a vessar el sac de dubtes, però també aventurar alguna conclusió: l’infant neix amb un desig natural d’expressar el què sent, d’obrar, i poc a poc se’l coacciona i es constreny l’àmbit d’ús d’aquesta tendència primigènia. I això em du a una última pregunta, no ens n’hem adonat que aquesta coerció implica irremeiablement actituds egoïstes i refractàries al sentit social de l’allò humà?

diumenge, 22 de maig de 2016

Relats per grans i petits

Eva Bach sovint parla de relats reparadors com a eina per ajudar a trobar allò que ens espanta, per trobar allò que volem superar, per trobar allò que ens fa mal ... relats no només per a petits, sinó que relats també per a grans. 

No fa molt en una classe amb els més petits vam explicar un d'aquests relats: El conte de la Felicitat: 

" En certa ocasió, es van reunir els déus per crear l'home. Van pensar de crear-lo com ells, però es van adonar que llavors déus i home serien igual, tindrien el mateix cos, força i intel·ligència i això no podia ser possible! Van decidir llavors que havien de pensar en alguna cosa que els fes diferents, però quina? 
Després de molt pensar, un d'ells va manifestar: Ja ho sé! Els traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perque no la trobin mai.
El primer va proposar d'anar-la amagar al cim de la muntanya més alta del món, però una va contestar que no ja que era possible que algú  pogués pujar i trobar-la i llavors tothom sabria on era!  
Seguidament un segon va suggerir que es podria amagar al fons del mar, però és clar un altre va responde, no! podrien fabricar una embarcació capaç de navegar sota de l'aigua... 
Un tercer va proposar d'amagar-la en un planeta llunyà, però també va haver algú que va replicar i va dir que es podrien construir una nau capaç de solcar l'espai i arribar a la felicitat. 
Què complicat era això d'amagar la felicitat fins que finalment un va exposar: I si l'amaguem a dins d'ells mateixos? Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que no se'ls ocorrerà mirar a dins d'ells.
Tots van estar d'acord amb aquesta ide, i des de llavors a vegades les persones es passen els dies buscant la felicitat sense saber que la portem dins nostre!!! "

Els petits escoltaven fascinats el relat, s'imaginaven amagant la felicitat o bé buscant-la tot convertint-se en experts muntanyistes, nedadors o astronautes ... el millor de tot però, va ser la mirada i l'emoció en descobrir que la felicitat finalment es va amagar dins nostre i sense pensar-s'ho van identificar felicitat amb amor a través d'un cor! 

Alguns creuen que els petits són massa petits per treballar emocions, però en realitat les emocions estan presents des que naixem, per tant, què vol dir això de ser massa petits?  És cert que encara manca vocabulari, però precisament és el que cal evitar i per tant quan abans iniciem aquest treball millor serà la gestió de les emocions, millor seran les nostres habilitats interpersonals i intrapersonals, més  variat serà el nostre vocabulari... mai és massa d'hora per començar! 


dimecres, 4 de maig de 2016

Avancem




Cert és que durant molt de temps hem viscut en una cultura on les emocions tot i estar presents sovint han esdevingut les grans desconegudes, no sermpre identificades  o mostrades i hem estat envoltats
d'instants reprimits i d'emocion amagades, però per sort això ja està canviant i estem caminant cap a un treball interior,  estem caminat tenint presents les emocions, estem caminant tenint present no només com ens sentim, sinó que com se senten els altres amb nosaltres i quina petjada deixem. No és fàcil aturar-se i fer-se aquestes tres preguntes, només així serem conscients de com estem a nivell emocional. 


diumenge, 1 de maig de 2016

Observar, percebre...

"La major equitat és que cada nen pugui desenvolupar de forma excel·lent el seu talent. Això no significa que tots arribaran al mateix resultat... perquè els nens són molt diferents, i un nen pot tenir un gran talent per a la gimnàstica o per a la vida. Aquest nen ha destacat en matemàtiques? No. Ha destacat en art? No. Però ha destacat en el fet que és una persona que ha viscut una vida feliç, que es porta bé amb la família... aquest és el seu talent. Així, el que hem de fer amb cada nen és: primer, convèncer-lo que té algun talent; i després, estar molt atents a veure per on es pot desenvolupar millor". 
( José  Antonio Marina) 

divendres, 1 d’abril de 2016

Monkey Symphony

Us deixem amb aquest curt francès que ens convida a la reflexió sobre com ensenyar i  la creativitat. Gaudiu-ne! 




Fins aviat!


dissabte, 27 de febrer de 2016

Els nous reptes de l'educació

Vivim en un temps de canvi, un temps en què tot va molt ràpid i on a vegades els adults ens oblidem d'una de les coses més senzilles i aparentment fàcils, ens oblidem d'escoltar i tendim a parlar i parlar sense conscients que les paraules a vegades se les endú el vent i que només es recorda allò que es pot provar, allò que es pot intentar, allò que es pot manipular...Només si escoltem podrem percebre qui tenim davant, només si escoltem podrem descobrir com són els nostres infants o adolescents, només si escoltem permetrem facilitar les eines que els permetin crèixer i adquirir les eines per avançar i tirar endavant, no només en un futur, sinó que en el present. 

Donem pas doncs a la creativitat, a la curiositat, a les emocions, al silenci que a vegades cal... 


dissabte, 16 de gener de 2016

Relats que ajuden


Comencem nou trimestre i us convidem amb article a reflexionar com sempre fem a través de les nostres entrades en aquest blog. En aquest cas l'autora és Eva Bach, coneguda pedagoga i escriptora que a través dels seus llibres i articles ens apropa al fascinant molt de les emocions. 
Gaudiu-ne! 




Si voleu tenir l'article en format PDF per a una millor lectura en clicant AQUÍ ho podeu descarregar.